## El compte enrere fins a la collita ja ha començat

A Castelldans, agost és un mes de transició. L’olivera deixa enrere el creixement més ràpid de l’estiu i entra en una fase de maduració silenciosa que, en pocs dies, marcarà el caràcter de tot l’oli d’enguany. Tanmateix, per als qui no viuen del camp, aquest procés passa gairebé desapercebut.

### L’engreixament del fruit, l’etapa clau

Durant aquestes setmanes, l’oliva acumula la major part del seu pes. La polpa creix al voltant del pinyol, i és precisament aquí on comença a formar-se allò que després serà l’oli: els greixos i els polifenols que li donaran cos i caràcter. Per tant, un agost amb temperatures equilibrades i alguna pluja oportuna és una gran notícia per a la qualitat final.

A més, la planta viu un cert estrès hídric si l’estiu ha estat molt sec, cosa que, curiosament, no sempre és dolenta: un punt de sequera moderada pot concentrar aromes i intensificar el picant i l’amargor característics d’un bon AOVE.

### La vigilància constant de la mosca de l’olivera

Aquest també és el mes en què els pagesos de la Cooperativa multipliquen les visites al camp. La humitat i les temperatures suaus de finals d’agost són el context perfecte perquè la mosca de l’olivera pugui posar els seus ous al fruit. Per aquest motiu, es col·loquen trampes i es fa un seguiment quasi diari, ja que actuar a temps evita pèrdues que després no es poden recuperar.

### Poda lleugera i neteja del sotabosc

En primer lloc, alguns pagesos aprofiten aquests dies per fer una poda molt lleugera de sanejament, eliminant branques seques o malaltes que puguin destorbar l’entrada de llum al fruit. D’altra banda, es neteja el sotabosc per facilitar el pas de la maquinària quan arribi la collita, encara setmanes lluny però ja present en el calendari de tothom.

### El reg de suport, quan la terra ho demana

En anyades especialment seques, alguns oliverars reben un reg de suport just en aquest tram final d’agost. No es tracta d’un reg abundant, sinó d’un aport puntual que ajuda l’arbre a completar l’engreixament sense patir un estrès excessiu. Malgrat això, moltes finques de Les Garrigues, fidels a la tradició, continuen treballant en secà, confiant plenament en el que la terra i el cel decideixin.

### Setembre, a tocar

Finalment, cap a finals de mes, comença a intuir-se el color: verds intensos que, a poc a poc, viraran cap a tons violacis. És el primer avís que la collita s’acosta. A la Cooperativa de Castelldans, aquest moment es viu amb una barreja d’expectació i respecte, perquè cada any és diferent i la terra sempre té l’última paraula.

En resum, agost no és un mes de repòs a l’olivar, sinó tot el contrari: és quan es defineix, dia a dia, la qualitat de l’oli que arribarà a casa vostra unes setmanes més tard.