La olivarda (Dittrichia viscosa), també coneguda com herba pudenta, pegamosques, olivardeta o tabac bord, és una planta silvestre que creix als marges dels camps i sovint es veu com una mala herba. No obstant això, en el cultiu de l’olivera, aquesta planta té un paper molt més interessant del que es podria pensar. A Castelldans, molts agricultors han après a conviure amb la olivarda i a aprofitar-ne els beneficis.
Un control natural de plagues
Un dels aspectes més destacats de la olivarda és la seva capacitat per atraure insectes beneficiosos. Aquesta planta atrau depredadors naturals de la mosca de l’oliva (Bactrocera oleae), una de les plagues més perjudicials per als camps d’oliveres. Entre aquests insectes es troben les crisopes i alguns tipus de vespes parasitoides, que ajuden a controlar la població d’aquesta plaga de manera natural, reduint la necessitat de tractaments químics.
Millora de la biodiversitat i sostenibilitat
La presència de la olivarda als camps contribueix a un ecosistema més equilibrat. A més, ajuda a fixar el sòl i evitar l’erosió, un problema comú en zones d’agricultura intensiva. Aquesta planta també proporciona aliment per a les abelles i altres pol·linitzadors, afavorint la biodiversitat.
Tradició i futur del cultiu de l’olivera
Antigament, molts pagesos eliminaven la olivarda pensant que perjudicava els cultius. No obstant això, avui en dia es reconeix el seu valor i cada vegada són més els olivicultors que opten per conservar-la en els marges dels camps. Aquesta pràctica encaixa amb una agricultura més sostenible i respectuosa amb el medi ambient.
La olivarda, lluny de ser una enemiga, és una gran aliada per a la producció d’oli d’oliva verge extra de qualitat. A Castelldans, on la tradició olícola es manté viva, aquesta planta forma part del paisatge i del coneixement agrari de generacions.
